En un
primer moment, vaig pensar que no podria fer bé el relat digital perquè jo no
en tinc ni idea de tecnologia i per tant l’elaboració de vídeos no és el meu
fort. Tot i així, em vaig emportar una sorpresa quan em vaig trobar en blanc
davant del paper... no sabia que escriure!
“De que puc
parlar jo? Quines preguntes puc formular-me? Tinc imatges per fer un vídeo?”
Totes aquestes preguntes i més em passaven pel cap fent que el meu cervellet semblés
una olla de grills d’on no en sortia res de profit.
Un dels
matins que vaig anar al camp amb el meu pare ho vaig veure clar: havia de fer
el relat digital sobre la natura, la fauna, el camp... és una vivència meva
constant, ja que a casa som pagesos i per tant des de ven menuda ja m’he trobat
en mig d’aquest món.
Al buscar
fotografies em van venir molts records d’infància, gent que ja no hi és, altres
que sí, animals que m’han aportat molt, excursions... així doncs, el factor
sentimental apareix al vídeo. Poc a poc em vaig posar a narrar un breu diàleg. Ja
ho tenia! Només feia falta el gran problema... la realització del vídeo!
Volia demanar
ajuda a una amiga, però per les dates no podíem coincidir cap dia perquè estàvem
les dos molt enfeinades. Així que em vaig posar mans a la obra i poc a poc me’n
vaig anar sortint.
Tot i que
sé que el resultat del vídeo no és d’excel·lent, per mi ha sigut un gran repte
que he passat jo sola i per tant n’estic molt orgullosa. Mai abans havia fet un
vídeo amb el Movie maker –n’hi cap altre programa... perquè enganyar-me?!- així
que el resultat em sembla que no està tant malament com podria ser-ho...
Personalment,
opino que poder fer el vídeo a classe va molt bé si ho aprofites perquè pots
rebre ajuda. Per altre banda, penso que les dates d’entrega del vídeo no són
les adequades perquè coincideixen en exàmens. Així que proposaria que l’any
següent els alumnes puguin presentar el vídeo després de setmana santa perquè tindran
més temps per fer-ho i obtenir millor resultat.
