RELAT DIGITAL, UNA REFLEXIÓ PERSONAL

En un primer moment, vaig pensar que no podria fer bé el relat digital perquè jo no en tinc ni idea de tecnologia i per tant l’elaboració de vídeos no és el meu fort. Tot i així, em vaig emportar una sorpresa quan em vaig trobar en blanc davant del paper... no sabia que escriure!

“De que puc parlar jo? Quines preguntes puc formular-me? Tinc imatges per fer un vídeo?” Totes aquestes preguntes i més em passaven pel cap fent que el meu cervellet semblés una olla de grills d’on no en sortia res de profit.

Un dels matins que vaig anar al camp amb el meu pare ho vaig veure clar: havia de fer el relat digital sobre la natura, la fauna, el camp... és una vivència meva constant, ja que a casa som pagesos i per tant des de ven menuda ja m’he trobat en mig d’aquest món.

Al buscar fotografies em van venir molts records d’infància, gent que ja no hi és, altres que sí, animals que m’han aportat molt, excursions... així doncs, el factor sentimental apareix al vídeo. Poc a poc em vaig posar a narrar un breu diàleg. Ja ho tenia! Només feia falta el gran problema... la realització del vídeo!

Volia demanar ajuda a una amiga, però per les dates no podíem coincidir cap dia perquè estàvem les dos molt enfeinades. Així que em vaig posar mans a la obra i poc a poc me’n vaig anar sortint.

Tot i que sé que el resultat del vídeo no és d’excel·lent, per mi ha sigut un gran repte que he passat jo sola i per tant n’estic molt orgullosa. Mai abans havia fet un vídeo amb el Movie maker –n’hi cap altre programa... perquè enganyar-me?!- així que el resultat em sembla que no està tant malament com podria ser-ho...

Personalment, opino que poder fer el vídeo a classe va molt bé si ho aprofites perquè pots rebre ajuda. Per altre banda, penso que les dates d’entrega del vídeo no són les adequades perquè coincideixen en exàmens. Així que proposaria que l’any següent els alumnes puguin presentar el vídeo després de setmana santa perquè tindran més temps per fer-ho i obtenir millor resultat. 

TAULA RODONA, UN INTERCANVI DE VISIONS

El passat dimarts 14 d’Abril, vam posar en comú les entrevistes realitzades a diferents pedagogs en una taula rodona formada a classe. La majoria de grups havien entrevistat a una persona que forma part de l’àmbit sòcio-educatiu. Altres entrevistes estaven realitzades a persones que treballen en educació formal, com per exemple un institut.

Al parlar i explicar les entrevistes, van anar sorgint debats que tenien a veure amb l’educació en general i com està organitzada. Penso que el sorgiment de debats espontanis és molt important, ja que poques vegades tenim oportunitat de parlar a classe sobre que pensem de certs temes i escoltar la opinió de gent amb la qui no tenim gaire relació o poques vegades hi hem parlat.

Seguint amb les entrevistes, tots vam arribar a la conclusió de que hi ha una actitud i competència molt important per un pedagog: saber escoltar a la gent. Escoltar significa entendre. I entendre significa que sabrem què ens està demanant l’altre persona i com podem ajudar.

Tots vam coincidir en que un bon pedagog/a ha de tenir competències tècniques però també pràctiques, ja que ha de saber avaluar, orientar, normatives, com relacionar-se amb respecte, etcètera. És molt important que sigui una persona amb facilitat per la comunicació –sigui oral, escrita o gestual- ja que hem de recordar que la majoria d’àmbits en els que pot treballar s’haurà de relacionar amb molta gent.

A de tenir vocació i preocupació pels temes educatius i aquells problemes que l’envolten. Si una persona no gaudeix o no té intenció de millorar l’entorn de treball, serà una persona condemnada a no valorar el que té i transmetre mals sentiments.

L’activitat va ser molt profitosa perquè jo em vaig endinsar en la carrera de pedagogia sense saber exactament on podria treballar i què hi faria allà. Poc a poc, vaig descobrint que tinc un ampli ventall de sortides que poca gent coneix. Tot i així, potser ha faltat alguna entrevista a un pedagog/a que treballi en el món empresarial –encara que a mi personalment m’interessa el món sòcio-educatiu o d’educació formal-.

ON PODEN TREBALLAR ELS PEDAGOGS?

Els pedagogs. Uns professionals que a vegades queden a l’ombra de la feina feta i altres vegades sembla que són els que maneguen els fils en tots els problemes educatius. Qui sap exactament on treballen i quina és la seva funció?

Els estudiants d’aquesta professió ens trobem amb un gran dubte... on podem treballar? Bé, sembla que l’educació només sigui cosa d’escoles i acadèmies, i que per tant totes aquelles feines relacionades amb ensenyament/educació només puguin desenvolupar-se en certes institucions.

Els pedagogs i pedagogues poden treballar en l’àmbit de l’educació formal, informal, àmbit sòcio-educatiu, empresarial i per últim en recerca.

L’activitat a classe que explicaré seguidament, permet veure que hi ha un gran nombre de possibilitats laborals pels pedagogs, ja que poden treballar en molts centres, institucions, agrupacions, etcètera. Els que més em van cridar l’atenció són els següents:

-       Equip Assessorament  Psicopedagògic. Els companys ens van explicar que aquest equip dóna suport a professors i centres de cara a la diversitat d’alumnat i la resposta que necessiten segons les seves necessitats. També s’encarrega d’alertar si creuen que hi ha algun nen amb algun trastorns i si els pares ho desitgen en fan l’avaluació de les seves necessitats.

També col·labora amb el sistema sanitari i de serveis socials, per tal de brindar el màxim d’ajudes possibles.

-      Les extraescolars. Aquest àmbit va ser més complex d’explicar i entendre perquè els pedagogs sovint queden a l’ombra de les extraescolars, ja que els que condueixen als nens són monitors.

La feina del pedagog és fixar els objectius de les activitats, transmetre el mètode a realitzar, ocupar-se del personal i orientar als monitors sobre com tractar als infants.

Centre Residencial Acció Educativa (CRAE). En aquest centre hi van infants amb una situació de desemparament. Poden assistir-hi dels 3 fins als 18 anys, la residència és temporal. La funció del pedagog és molt intensa, ja que tracta amb famílies complexes i infants amb moltes necessitats afectives.

Nosaltres vam elegir treballar la funció del pedagog dins el Centre Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ). És un centre situat prop del Carmel, amb fàcil accés. A partir de carpetes d’autoconsulta i de materails existents en el centre, els professionals poden informar i orientar de forma presencial, telefònica o per correu. L’objectiu és informar al jove sobre les opcions formatives que més el poden interessar i quin és el seu perfil com a estudiant (és a dir quin recorregut acadèmic es pot adequar més a ell i les seves habilitats).

La funció del pedagog dins del centre la podrem conèixer quan fem l’entrevista a una treballadora del centre llicenciada en pedagogia.